enmig de la planura.
El cim, un nimbus d'àguiles i núvols
te'l corona.
Muntanya colossal!
Regina de la pedra i del fulgor!
Sols hi ha un pi al teu redós,
aixoplugat, per feptre de la teua majestat.
Esquerpa estàs amb l'home
mostrant-li la puixança i l'infinit,
i en tu retrona el critendins les coves insondables.
I hi sóc descalç,descalç com la formiga
antiga i menyspreada.
Descalç al teu enfrontcom la deixalla;
perquè et nodreixes del sol
i dels cors intrèpids
i de la plu
ja que davalla.(Antologat al llibre "Anthology of Valencian Poetry" Austin State University, U.S.A.)(Publicat a Vertex, de la Federació Catalana de muntanyisme. Desembre 1972)
No hay comentarios:
Publicar un comentario