Abaltiment

T'atures quan et punxa l'esquena
soterrat pel quefer que mai no acaba
en dia bo.
Aleshores penses en la platja
que sempre has refusat,
i el sol et cremaria els ulls
si fosses capaÇ d'incloure't a muntanya.

Però estàs arelat a la llar
doncs tot et cansa.

I t'ajoques
adobat de misèrrima cadira
davant el televisor
i escoltes
un borratxo del carrer.