Anit tu

tenies la nit: la nit de les esperances.
Somniaves la pluja d'estels,
la pedrera, la riera
vorejada d'arbres lluminosos
i els ulls de la foscor desorbitats
pel fenomen advers de la natura.

Creaves l'espant dels gegants
amansits de roselles
i una llibertat de contradits
agermanats, sense l'odi.

Cercaves l'enveja, la lluita;
no vas trobar-les pas.
La mort embellia's tota blanca.
Creixia un riu diamantí
i una pols aurífera muntava
vers el cel d'aurora austral tenyit.

Anit ha estat la nit
de les contradiccions benignes
quan repassava el temps
el camí petjat
i allisava la pell i la polia
a tots els homes
de bona voluntat.

La terra: cada pam
donava una llavor de diferent
que convivia.

S'havien ajuntat les races.

Anit has somniat despert.

A qui ho pots dir?... anit va esser.