la seua pau bucòlica,
i trenar amb el ramell
la frase que m'isca estòlida.
arran de terra
sobre el reixat,
a sobretaula.
Arreplegar la crida
al meu camí,
junt a casa.
Bandera de l'avanç d'estiu
de verd tintada!
Jo no dorm mai pel seu remor mogut,
per la crònica esperanÇa del bon temps.
Alba i capvespre m'alleujaran
de freds i de calors estranyes.
I perqu'e hi vaja,
perquè se'n torne,
perquè s'allunye,
perquè s'acoste,
mai no durà la neu als meus desigs,
ans me'n portarà de flors i joies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario