No sé si això que dius és un penediment
perquè lliges uns versos estrenats
i et quedes a boqueres.
Enveges la sintaxi que no entens,
el seny inesbrinable
de la fúlgida metàfora,
les ungles de la por,
les cuixes saturnals de la turista
fregint-se al sol.
Volies la Universitat
allò de la Filosofia i Lletres
si dividies per tres els teus anys.
-Ai! si pogués escriure a seques
estaria millor-.
Et descoratges i segueixes
rimant flors y falleres,
traca i barraqueta,
alba que es romp
en el flors naturals que captes
per açí, pels "teus" pobles
del nostre País Valencià:
indrets i llogarets que encara aguanten
la corretja d'escoltar-te.
No hay comentarios:
Publicar un comentario